*(Aquesta és la segona d'una sèrie de critiques que aniré penjant i que han estat realitzades al llarg d'aquest meu últim curs a l'ESCAC, dins de l'assignatura de Crítica Cinematogràfica impartida per la Nuria Vidal.)

Estic segur que Tim Burton és un gran fan d’aquesta pel·lícula; o ho seria en el cas que l’hagués vista. Estic convençut, també, que d’haver viscut en els nostres dies, Edgar Allan Poe hagués tingut “El extraño viaje” com a film de capçalera; i és que el film de Fernando Fernán Gómez conté molts dels trets característics tant de l’autor de “La màscara de la mort roja” o “La caiguda de la casa Usher” com del director de “Eduardo Manostijeras”. A més a més, passant per Poe, i com de rebot, el film ens remet també a tota l’obra de Corman relacionada amb el geni de Baltimore. Al film podem apreciar tocs gòtics de relat de terror barrejat amb l’humor més negre.

La pel·lícula ens mostra una societat tradicional en pugna amb el progrés; una comunitat que es troba situada en un context històric molt concret: la repressió del franquisme plana sobre seu com un gros i lleig ocellot negre, però en què també hi cohabita l’espurna d’un futur de progrés i de “destape”. Això queda plasmat perfectament ja a l’inici del film amb els crèdits mostrant-nos aquesta realitat híbrida –passat, present i futur– plasmada en les revistes. La “chica yeyé”, les veïnes xafarderes, els vells verds, els músics de la ciutat... tots ells conformen el mosaic que reflecteix perfectament l’esperit dels anys seixanta. Un entorn encotillat però que lluita per sortir de les ombres, que pugna per deixar enrere el fosc túnel en què semblen avançar.

I entre l’excèntrica barreja de personatges que forma aquest veïnat tan Berlanguenià –no envà, la idea original del film és seva, a propòsit d’un fet real ocorregut poc abans–, a més, també hi trobem un petit corpuscle de persones, la família Vidal, format pels germans Venancio (Jesús Franco), Paquita (Rafaela Aparicio) i Ignacia (Tota Alba). Aquí, Fernán Gómez carrega les tintes i aprofundeix encara més en el retrat que fa de la societat de l’època. Mentre que Venancio i Paquita representen la part més innocent de la societat; una societat que és tractada com a nens: la d’un poble que s’ha de controlar amb actituds dictatorials. Per la seva banda, Ignacia és sens dubte la personificació de la repressió i de tot el què comporta aquesta: tot allò que queda soterrat sota una màscara de vida recta i aparentment venerable i tradicional.

Sense haver de recórrer a parlar de la trama –perquè, de fet, segurament és el menys important del film–, el retrat coral d’aquest poble ens mostrarà el que sí és important: un reguitzell de misèries humanes com ara l’avarícia, la gelosia, la desconfiança... tot barrejat entre una rara atmosfera gòtica, aires de sainet i una resolució final digne d’un gran film noir maridat, això sí, amb un bon vi adobat amb pernil... i altres ingredients.

Hem rebut una de les últimes novetats de Grupo AJEC: es tracta de "El libro del Hombre Oso" de Daniel Pérez Navarro, que ja va sorprendre i rebre molt bona acollida amb el seu anterior treball "Mobymelville".

Aquí teniu la sinopsi:

Pot ser que “La joven del agua” arribés un pèl d’hora o, potser, una mica tard; el film de Shyamalan va patir en el moment de la seva estrena un evident rebuig tant per part de la crítica com del públic. Ara, cinc anys després s’entén el perquè: el film desafiava totes les convencions d’aquell moment i, com totes les obres mestres de la història del cinema, semblava aleshores fora de lloc; segurament, tant crítica com públic, esperaven un film amb gir final com els que, fins aquell moment, el director hindú havia ofert al món. Shyamalan, al meu entendre, realitza un –aquí sí– gir personal i decideix dirigir un film clàssic però alhora extremadament modern.

Potser si aquest film s‘hagués realitzat o bé als vuitanta o bé a l’actual any 2011 hagués tingut la rebuda que es mereixia; “La joven del agua” entronca i encaixa perfectament amb els films dels vuitanta on la màgia i la suspensió de la incredulitat dels espectadors era assimilada des del primer minut del metratge. Films com “Los Goonies”, “La historia interminable” o “Willow” funcionaven perquè la immersió era total, remetent-nos directament a la imatgeria de la tradició oral d’explicar contes, rondalles i llegendes; sense coartades intel·lectuals, històries que entroncaven amb la nostra memòria de quan erem petits i ens les explicaven a la vora del foc o abans d’anar a dormir i que demanaven a qui l’escoltava un exercici d’abstracció i imaginació molt proper al que proposa Shyamalan en el film.

Actualment, amb l’evident revifament d’aquestes peces avui ja mítiques el film hagués viscut una rebuda ben diferent; segurament, s’hagués identificat tal com el que és realment: un conte que apel·la directament, no a la raó, si no al cor, a les emocions. No podem racionalitzar allò que es desprèn directament de l’ànima; no es pot catalogar i detallar una obra artística com si d’una llista de la compra es tractés. No envà, el crític cinematogràfic interpretat per Bob Balaban és qui intenta, instants abans de morir, com si d’una equació matemàtica es tractés, endevinar el seu futur més proper a base d’intentar detectar els trucs i manipular els mecanismes que els mateixos crítics usen per desmuntar l’aparent maquinària que forma qualsevol creació artística.

Com en tots els clàssics que es preïn, avui es pot dir que “La joven del agua” en aquests cinc anys de vida que té ha madurat, igual que el bon vi; ha passat de ser una obra incompresa al seu moment, a ressorgir, com de les seves pròpies cendres, com a film atemporal que ens parla del paper que ha d’exercir cadascú en el món i de la por que ens suscita no arribar mai a conèixer-lo.

El film combina amb gran encert diferents gèneres o temes, passant pel fantàstic al cine social, amb gotes perfectament dosificades de terror i comèdia. Paul Giamatti realitza una brillant composició d’un home introvertit i relegat a una posició i a una feina que li fa oblidar el terrible pes que duu damunt de les espatlles; igual que Bryce Dallas Howard, que en el seu paper de nimfa aquàtica aconsegueix un delicat i contingut treball.

Un dels aspectes importants al film, de fet, com en quasi tots els treballs de Shyamalan, és l’ús que aquest fa dels colors, introduint-los molt hàbilment i col·locant-los en el lloc que els pertoca en la maquinària del film. Aquí és cabdal el treball en la fotografia a càrrec de Christopher Doyle, que aconsegueix transmetre una aureola màgica al llarg del film.

Finalment, destacar un dels puntals del film que, a banda de l’excel·lent direcció de Shyamalan o de l’ús que es fa del so, sobresurt entre la resta d’elements del film: la seva banda sonora. Firmada, com és habitual en la filmografia de Shyamalan, per James Newton Howard aquest aconsegueix elevar cadascuna de les escenes del film fins al màgic lloc on, en un punt situat en algun punt remot dels nostres somnis, neixen els contes de fades, les llegendes i tota la resta de rondalles que han fet evadir de la rutina a la humanitat al llarg de tota la seva existència. I que, espero, ho continuï fent durant molt de temps més. I així no deixar mai, ni que sigui una mica i per poca estona, de sentir-nos un cop més com nens.

Aquí teniu la nota de premsa d'aquesta edició:

Barcelona, ​​11 gener 2012

Phenomena, el projecte personal creat i impulsat per Nacho Cerdá queva veure la llum el 16 desembre 2010, culmina el seu primer any de camí després d'un mes de celebració. Coincidint amb la data del seu aniversari, el 16 desembre 2011 el cinema Urgell de Barcelona va tornar a projectar el programa doble inaugural que va iniciar aquest fenomen: "Jaws" (Steven Spielberg, 1975) i "Alien" (Ridley Scott, 1979).Gairebé 1.700 persones van celebrar aquesta sessió commemorativa que va comptar amb lac col·laboració de Guia del Ocio de Barcelona i Gallina Blanca per obsequiar els assistents amb un 'kit de supervivència' de la nau Nostromo. A més, es va completar la celebració de l'aniversari amb una campanya d'accions al carrer a càrrec de les agències 'Miss Brown' i 'Miranda'. El 6 gener 2012 Phenomena va organitzar una sessió sorpresa amb un programa doble nadalenc. Amb les 1825 localitats del cinema Urgell esgotades des de feia una setmana, els espectadors van descobrir de quines pel·lícules es tractava just quan el projector es va posar en marxa: "Gremlins" (Joe Dante, 1984) i "Ghostbusters" (Ivan Reitman, 1984). Durant aquest primer any de Phenomena s'han projectat 42 pel·lícules (repartides entre 14 Experience, 3 Collections i 1 Grindhouse) amb un total de 28.953 espectadors, i la nostra pàgina a Facebook va superar la barrera dels 10.000 seguidors. I el 2012 queden moltes coses per veure... El divendres 27 gener torna Phenomena Grindhouse amb un duel d'asos: Bruce Lee i Chuck Norris al cinema Urgell amb el programa doble "Desaparecido en combate" (Joseph Zito, 1984) i "Furia Oriental" (Lo Wei, 1972). Dos autèntiques pel·lícules grindhouse que conformen una sessió canalla i adrenalítica per passar una tarda de pura acció amb dos mites de la sèrie B. Phenomena Grindhouse neix amb l'esperit de fer arribar al públic un altre tipus de pel·lícules, les que sense ser grans blockbusters també ens han fet viure molt bones experiències al cinema durant la nostra adolescència.


Són les autèntiques pel·lícules dels programes dobles dels cinemes de barri de 'reestrena', que projectaven còpies procedents altres cinemes que les havien estat exhibint durant setmanes en programes dobles. Les còpies tenien algunes ratlles, salts d'imatge i petits talls de so, típics del desgast, però això formava part del propi encant de la sessió al més pur estil 'Grindhouse' de Tarantino.


Aquí va el concurs!

Sempre és d'agraïr que apareguin noves propostes relacionades amb el fantàstic i, aquesta, la primera edició del Festival de Cinema de Terror de Sabadell és molt lloable i atractiva. Des de l'Ovelles felicitem als organitzadors per atrevir-se a organitzar un esdeveniment d'aquestes característiques: amb els temps que corren és complicat portar-los a terme ja que les ajudes són, generalment, minses i complexes d'aconseguir. Desitjem, doncs, que sigui només el començament d'un event que pugui créixer en el futur en dies, en projeccions i en seccions.

A continuació podeu veure la seva presentació, les activitats proposades i les dates:

Imatge de http://greatshowdowns.com/

Sembla mentida però ja ha passat un any des de que es va celebrar la primera sessió de PHENOMENA! Un any que ens ha deparat moltes alegries, moltes sorpreses i, sobretot, moltes hores de gran cinema: "Aliens", "Robocop", "Desafío total", "La jungla de cristal", i un llarg (moolt llarg) etcètera de bones pel·lícules. Semblava una proposta arriscada (que ho era) però la resposta del públic ha estat tan bona (amb sessions, és clar, amb més èxit que d'altres però amb títols igualment reivindicables... ), que ara, un any després, la consolidació de Phenomena és més que evident i s'ha convertit en mèrits propis en un referent per a qualsevol amant del cinema.

I és per això que per celebrar aquesta efemèride tan assenyalada torna a les pantalles de l'Urgell la sessió doble amb què va néixer Phenomena: ni més ni menys que amb "Tiburón" i "Alien". Ja ho sabeu, si us veu perdre la sessió d'ara fa un any (o voleu repetir), ara torneu a tenir l'oportunitat de gaudir de dos dels millors monstres de la història del cine en una ocasió irrepetible.

Aquí a l'Ovelles, i un cop més gràcies a l'organització del Phenomena a qui agraïm enormement l'esforç que fan sessió darrere sessió i felicitem pel seu primer aniversari, disposem d'una entrada doble per assistir a la sessió del proper 16 de desembre a les 20:00 al cinema Urgell de Barcelona. Per conseguir-la, això sí i com és costum, haureu de respondre una pregunta. El primer en enviar la resposta serà el guanyador. Sort!

Però això no és tot... el proper 6 de gener del 2012 Phenomena regala als seus seguidors més fidels un singular regal de reis... es tracta d'una sessió doble sorpresa. Tota una aposta que segur que no defraudarà a ningú. El bon fer de qui es troba al capdavant de Phenomena, l'imcombustible Nacho Cerdà, segur que ha planejat una sessió doble apassionant i, qui sap, molt nadalenca... A la página de facebook del Phenomena tothom hi diu la seva. Facin apostes!

Per els més agosarats també tenim una entrada doble per assistir a aquesta misteriosa sessió doble que es celebrarà el dia 6 de gener del 2012 a les 20:00 a l'Urgell. Òbviament, aquesta entrada doble anirà a parar a qui respongui correctament a la pregunta pertinent. Molta sort!

¡Quina sessió, senyors! ¡Quina sessió! ¿Fa falta dir alguna cosa més en relació als films que formaran part de la propera sessió del Phenomena? Crec que no... Els seus títols parlen per ells mateixos, oi? Dues de les pel·lícules més mítiques dels anys vuitanta arriben al Phenomena, i la resposta del públic ha sigut tal -amb les entrades pel dia 25 esgotades en temps récord- que s'ha decidit repetir-la també el dia seguent, el 26 de novembre. I, un cop més, gràcies a la generositat de l'esforçat equip del Phenomena -el qual agraïm novament la col·laboració amb l'Ovelles-, podreu guanyar una de les dues entrades dobles que sortejem i així poder gaudir d'aquesta gran sessió... aixó sí, és clar: si responeu correctament les preguntes i sou prou ràpids... Sort!

Cada encertant rebrà una entrada doble (2 entrades individuals no numerades) per assistir a la propera sessió del PHENOMENA, que es celebrarà el dissabte 26 de novembre a les 20:00 al Cinema Urgell de Barcelona. (IMPORTANT: en el cas que algun dels guanyadors preveiés després del concurs que li fora impossible d'assistir a la sessió, es prega comunicar-ho com abans possible per poder assignar les entrades al seguent encertant per estricte ordre de recepció del correu. Moltes gràcies).

Aquí teniu el meu microrelat que ha quedat finalista en la Cinquena edició del Concurs de Microrelats de Terror i Gore 2011 convocat pel Festival de Cine de Terror de Molins de Rei, la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Molins de Rei i la Biblioteca Pau Vila. Els noms dels guanyadors i dels altres finalistes els podeu trobar en aquest enllaç.

Espero que us agradi.