A L'OMBRA DE L'ESTÀTUA

Bé, per fi ja sabem que s'hi troba als peus de l'estàtua. A mi, personalment, no m'ha decepcionat gens; de fet, tota l'acció de presentació de Jacob i el seu etern contrincant (que alguns l'associen ja amb el fum negre) m'ha encantat. L'estàtua semi-egípcia, la Roca Negra i Ricardus, els dos personatges en eterna lluita, és quelcom que ja s'intuïa: que l'illa fa molt i molt de temps que existeix (segurament que amb alguna finalitat), i que el que s'hi cou, ja no és tant un complex complot de llarg abast (almenys no inicialment) sinó que més aviat es tracta d'una pugna molt més humana (encara que Jacob i smokie siguin Déus primigenis), quasi un passatemps.


Lluny d'intentar analitzar els significats i fer-ne mil i una hipòtesi, el que si m'agradaria és deixar constancia que després de cinc temporades, sí, segur que anem igual de perduts que al principi, però el camí, tot el trajecte, ha estat deliciós; de fet, poc m'importa què ens depararà l'últim episodi de l'última temporada (¡d'aquí a un any!), i sí, segur que deixarà moltes coses a l'aire, però confio que per aquells que vem veure com s'estavellava el vol 815 d'Oceanic, com s'obria l'escotilla (the hatch), els que vam deixar anar una llagrimeta amb en Desmond i la Penny, els que deiem ¡toma cabró! cada cop que li endinyaven una hòstia a en Ben Linus, els que vam veure aparèixer la furgo VW enmig de la selva amb un crit ¡oooeeeooeooee! Per aquells que hem estat també a l'ombra de l'estàtua -veient de tant en tant petits raigs de llum que ens il·luminaven- durant tots aquests anys, haurà valgut més la pena el camí que hem recorregut junts més que el fet de si arribem o no a bon port, ¿no?

Bé, i mentrestant, sempre ens quedarà "Fringe", ¿oi?