"VISIÓN CIEGA" DE PETER WATTS: OPINIÓ

D'acord, aquest llibre és la bomba; tal com resa a la contraportada, és per a la neurociència i l'exobiologia el que va ser "Snow Crash" de Stephenson per a la informàtica. També, a la contraportada, diuen: "... resultat estremidor i hipnòtic... " o " ... redefineix per sempre el tema del primer contacte... " i " ... un tour de force d'idees provocatives i alarmants... ". Ah, i va ser finalista dels premis Hugo.


Doncs bé, senyors, o jo sóc una mica curtet o ens l'han volgut colar i ens prenen per tontets: aquest llibre no es pot agafar per enlloc.
Quasi 300 pàgines. I fins a la 200 no comença a passar res digne de menció o, més ben dit, res que puguem entendre mínimament. (Podeu llegir la sinopsi aquí).

Però ¿què dimonis fan els personatges? Bé, ¿quants personatges hi ha? Qui esperi una novel·la tipus "Encontre amb Rama" que s'ho tregui del cap. D'acord que allò d'arribar tard i marxar d'hora és una virtut, però quan això es confon amb cascar unes el·lipsis (enriu-te'n tu de la de 2001) de tres parells de collons o d'inventar-se paraules i col·locar-les on em sembla i no donar explicacions de res... doncs no.

De 300 pàgines he entès, em sembla, tres coses: primera, que els aliens (per anomenar-los d'alguna forma) es mouen i actuen durant la transició en la qual el cervell (com si d'una trinitron de 50 Hz es tractés i basant-se en mecanismes cerebrals reals) s'apaga i es torna a connectar instantàniament. D'acord, això és guai. Però no n'hi a prou per aguantar tot un llibre.

La segona planteja, i això és el millor de la novel·la, que el llenguatge és una arma. Un virus. Si no som capaços de codificar els signes, intrínsecament, ja que la nostra percepció no ens ho permet, una sola frase només produeix consum de temps de càlcul, desgast d'energia, al destinatari i, per tant, només pot tenir finalitats bèl·liques. Bona tesi i bona argumentació; hagués sortit una excel·lent novel·la si tot girés al voltant d'això i s'hagués aprofundit una mica més amb bons personatges i una bona trama... Una llàstima.

Amb la tercera, intueixo un final que és com un nou inici per una situació similar a "Sóc llegenda" de Matheson. ¿Vaig ben encaminat, oi? Doncs tampoc n'hi ha prou. Perquè, ¿per què collons el vampir ataca al prota? ¿Per què apareix la història precedent del prota a la Terra si no val un duro i si l'extirpem no passa res? ¿Per què la Teseo, la nau on viatgen, no està gens descrita? ¿Per què? ¿Per què dormen dins d'una tenda si són dins d'una nau? ¿Què hi pinten els vampirs? ¿Què passa entre capítol i capítol?

Masses interrogants.