dimecres 25 de febrer de 2009

FRIKI, D'ENRIC HERCE

¡Aquest noi no para! Jurat de l'Ovelles, seleccionat per aparèixer al primer número de Catarsi i, ara, l'Enric Herce treu un llibre juvenil per a totes les edats que fa molt molt bona pinta. Tenint en compte com està el pati, és una gran notícia que autors i editors es tirin a la piscina, però coneixent el treball de l'Enric, segur que "Friki" ens farà passar una bona estona, com quan érem nens i ens ho passàvem pipa veient pelis com "El vuelo del navegante", "Exploradores" o "Starfighter". ¡Ja tardeu a comprar-lo!

Aquí teniu de què va:


FRIKI
(A partir de 9 años)
ISBN: 978-84-96870-15-4

Autor: Enric Herce Escarrà. Ilustrador: David M Rus
Edimáter, 2009. Colección: La Osa Menor (Azul)

Encuadernación rústica con solapas
Papel ahuesado 90 gr.
Cubierta con estucado brillo con solapas
Ilustraciones en B/N
14×21 cm, 87 páginas
Precio: 10€


Tomás no entiende por qué los niños del colegio le han empezado a llamar friki. De hecho, ni siquiera sabe demasiado bien lo que significa la palabra de marras. Se pregunta si será por su afición a los cómics de superhéroes y a los libros de aventuras y de ciencia-ficción. O tal vez porque prefiere pasar los recreos inventando historias para Marien y Juan en lugar de jugando a fútbol.
Mientras tanto, a años luz de la Tierra, en la sede central de la Organización Estelar de Conflictos Interplanetarios se ha recibido una petición AJ-19. Ha sido formulada por los kranks, una de las civilizaciones más avanzadas de toda la galaxia. Nadie, ni los más viejos del lugar, recuerdan cuánto tiempo ha pasado desde la última vez que fue reclamado un planeta en nombre del mal uso que le estaban dando sus habitantes.


diumenge 22 de febrer de 2009

RELATS ESCOLLITS PEL PRIMER NÚMERO DE CATARSI

¡Arriben bones notícies des del bloc de CATARSI!:

Avui dia 21 de febrer els membres col.laboradors del fanzine Catarsi han triat els relats que seran publicats en el primer número del fanzine. Volem destacar que s'han rebut fins al dia d'avui 30 relats, 22 dels quals estan escrits en català, 4 en espanyol i 4 més en anglès.

Volem recordar que el fet que un relat no hagi estat escollit per al primer número no significa que hagi estat descartat automàticament. Alguns d'aquests seran reservats per altres números de Catarsi.


Els autors dels relats que no es publiquin en aquest primer número rebran una notificació per escrit detallant quins relats es mantenen en espera i quins són descartats definitivament per no passar la nota de tall.

Relats que seran publicats al número 1 de Catarsi (per ordre alfabètic):

+ "Capturadora de somnis" de Pep Burillo - Barcelona (Barcelonès)
+ "CPU" d'Enric Herce - Reus (Baix Camp)
+ "Marea de temps" d'Eugeni Guillem
+ "Obridora de carreteres" de Gareth D.Jones - Essex (Regne Unit) - Original en anglès-
+ "Polichinela" de Santiago Eximeno - Madrid (Espanya) - Original en espanyol-
+ "Querido Carlos" de Santiago Eximeno - Madrid (Espanya) - Original en espanyol-
+ Viatge de noces (menut) - Sant Celoni (Vallès Oriental)

Els contes escrits en anglès i espanyol seran traduits al català sota permís dels respectius autors

Nota: Els titols dels relats en espanyol probablement siguin diferents una vegada realitzada la traducció.

Editors de Catarsi

¡Estic molt content! ¡El fet de poder compartir publicació amb dos monstres com són l'Enric Herce i el Santiago Eximeno em fa molt feliç!

diumenge 15 de febrer de 2009

PRIMERA POSICIÓ / PRIMERA POSICIÓN



PRIMERA POSICIÓ

PRIMERA POSICIÓN

“Rubén debe morir”

De Sergio Macías García

San Fernando (Cádiz)





SEGONA POSICIÓ / SEGUNDA POSICIÓN


SEGONA POSICIÓ

SEGUNDA POSICIÓN

“Humedades”

De Felipe Martínez de Anguita d’Huart

Madrid



TERCERA POSICIÓ / TERCERA POSICIÓN


TERCERA POSICIÓ

TERCERA POSICIÓN

“A sotavento de Montjuic”

De José María Pérez Hernández

Madrid



REDOBLE DE TAMBORS / REDOBLE DE TAMBORES...

Redoble de tambors, si us plau…


Redoble de tambores, por favor…

Senyores i Senyors, parin atenció, perquè ja tenim els guanyadors del “Primer Premi Ovelles Elèctriques de Relats de Ciència-ficció, Fantasia i Terror”. El jurat format per Ramon Batalla, Júlia Creus, Jordi Guàrdia, Enric Herce i Isabel del Rio Sanz s’ha pronunciat. I no ho han tingut gens fàcil. Dels 123 relats participants al certamen, primerament en van destacar vint que en sobresortien. Vint relats amb suficients motius com per proclamar-se guanyadors; vint histories d’una gran varietat estilística i temàtica: relats de ciència-ficció amb tocs humorístics, visions post apocalíptiques carregades de poesia; terror psicològic i fantasies metafòriques amb gran càrrega emocional. Paràboles despietades de la televisió actual i homenatges a Lovecraft... Tots ells es van batre en combat singular, i només en van quedar deu dempeus. Deu relats excepcionals...

Damas y Caballeros, presten atención, porque ya tenemos los ganadores del “Primer Premio Ovelles Elèctriques de Relatos de Ciencia ficción, Fantasía y Terror”. El Jurado formado por Ramon Batalla, Júlia Creus, Jordi Guàrdia, Enric Herce e Isabel del Rio Sanz se ha pronunciado. Y no lo han tenido nada fácil. De los 123 relatos participantes en el certamen, primeramente destacaron veinte que sobresalían. Veinte relatos con suficientes motivos como para proclamarse ganadores; veinte historias de una gran variedad estilística y temática: relatos de ciencia ficción con toques humorísticos, visiones post apocalípticas cargadas de poesía; terror psicológico y fantasías metafóricas de una gran carga emocional. Parábolas despiadadas de la televisión actual y homenajes a Lovecraft... Todos ellos se batieron en combate singular, y sólo diez quedaron en pie. Diez relatos excepcionales...


A partir d’aquí va ser el jurat el qui es va batre en duel... Una lluita aferrissada per trobar els tres millors relats del concurs... Afortunadament, la sang no va arribar al riu, i les deliberacions dels integrants del jurat, demostrant una gran professionalitat, extrema puntualitat i molta paciència, van arribar a bon port amb un veredicte...

A partir de aquí fue el jurado quien se batió en duelo... Una lucha feroz para encontrar los tres mejores relatos del concurso... Afortunadamente, la sangre no llegó al río, y las deliberaciones de los integrantes del jurado, demostrando gran profesionalidad, extrema puntualidad y mucha paciencia, llegaron a buen puerto con un veredicto...

dijous 12 de febrer de 2009

¿QUÉ PASARÁ EL DOMINGO 15 DE FEBRERO?

Os cuento como irá la cosa el domingo... ¿Nerviosillos? Primero: en principio, el veredicto no aparecerá tan tarde como pasó con los finalistas, pero con esto de intenné nunca se sabe, o sea, tened paciéncia y no acabéis con vuestras uñas... Segundo: la cosa será en plan de infarto, ya que a una hora determinada de la tarde aparecerá el relato que ha quedado en tercera posición. Más tarde lo hará el que quede en segunda posición y, ¡finalmente!, el ganador.

Aparte del título y el nombre verdadero del autor, también tendréis la oportunidad de juzgar por vosotros mismos la calidad de los relatos, ya que los podréis leer directamente en el blog (más abajo os explico como).


Quiero dejar claro que la verdadera identidad de los autores sólo será revelada en el caso de los tres relatos ganadores, pero (y esto es primicia total) dentro de poco nos pondremos en contacto con una cifra de autores que aún está por decidir (la cifra puede bailar entre los 20 y los 30) con los cuales se procederá a elaborar una antología con los relatos ganadores, los finalistas y el resto de relatos mejor considerados por el jurado, que se publicará en Bubok.com y/o Lulu.com. Por supuesto que, una vez contactado con los autores seleccionados, éstos podrán renunciar a la publicación con un correo indicando la renuncia.

Para poder leer los relatos os encontraréis un widget tal como éste (el cuento que hay es mío y no tiene nada que ver con el concurso):


Si le dais al botoncito de la parte de arriba a la derecha del widget (la zona coloreada en rojo del dibujo de abajo), se os magnificará el texto con el relato a toda pantalla para leerlo cómodamente.


Cuando hayáis terminado de leer el relato no hace falta salir, le dais otra vez al símbolo de antes (el rojo lo he puesto yo para verlo más clarito), y volveréis al blog para poder seguir leyendo los otros relatos y dejar, claro, vuestras opiniones, críticas y comentarios... ¡Venga, no cortéis! ¡Opinad!

¿Qué os parece el plan? ;)

¡Suerte a todos y que ganen los mejores!

diumenge 8 de febrer de 2009

I ELS FINALISTES SÓN - Y LOS FINALISTAS SON...

Tal com havíem promès...

Lo prometido es deuda...

I a pocs minuts per tal que es compleixi el termini previst...

Y a pocos minutos para que se cumpla el plazo previsto...

El jurat s'ha pronunciat...

El jurado se ha pronunciado...

Aquí teniu els deu finalistes del "Primer Premi de relats Ovelles Elèctriques"...

Aquí tenéis los diez finalistas del "Primer Premi de relats Ovelles Elèctriques"...



-----
A sotavento de Montjuic, por Caballero de la Triste Figura.
--
El curandero, por Padre Sueño.
--
El profundo espacio exterior, por Avellaneda.
--
Humedades, por Misho.
--
Inmundicia, por Solharis.
--
Los Héroes, por Extraviado.
--
Los recolectores, por J. D. Simons.
--
Napoleón y el Mago, por Senada.
--
Robinsones, por Anais Vidal.
--
Rubén debe morir, por Raudo y Veloz.
-----

¡Felicitats!

¡Felicidades!


Y recordad que debéis mantener el anonimato hasta la semana que viene...

dimarts 3 de febrer de 2009

JACK SHOLDER A SITGES

Tenia guardada per aquí la xerrada que va fer Jack Sholder el passat Festival de Sitges 2008 i que (amb tot er fojón de la ràdio) mai havia sortit a la llum. Sholder va parlar de la seva pel·lícula "The Hidden" i de la resta de la seva obra; la veritat és que és un paio molt simpàtic.
El començament se sent un pèl malament, però ràpidament se soluciona ;)
Si us ve de gust, doncs, doneu-li al play:




dilluns 2 de febrer de 2009

BSO: "THE FOUNTAIN"

"The fountain" és un film arriscat, no apte per a tots els paladars, i que funciona a un nivell més proper a les sensacions, que al racional. Normalment, aquest tipus de cinema em molesta, però aquí no, tot al contrari. De fet, crec que a mida que va passant el temps va agafant més i més forma, i penso que un segon visionat la farà créixer molt més. La pel·lícula de Darren Aronofsky conté imatges d'una bellesa i plasticitat especials.


Gran part de la bona sensació que deixa el film és, sens dubte, pel gran treball de Clint Mansell el qual va elaborar una partitura que es sustenta amb uns pocs acords, que repetits incansablement, fan que l'angoixa del protagonista se'ns encomani. La podeu escoltar a continuació: